THINK / Notícies

Xavier Majoral ponent en #7SCD

L'essència del disseny a Sevilla Ciudad de Diseño

Por seté any consecutiu, desde la Asociación de Estudiantes de Diseño Industrial celebren l’esdeveniment Sevilla Ciudad del Diseño, un congrés que reuneix a professionals, estudiants i acadèmics del disseny industrial per conèixer-nos, aprendre, i entaular llaços entre totes les parts implicades en el sector. Per això, a través de conferències, taules rodones, contacte amb empreses i múltiples workshops, els enginyers, dissenyadors industrials, arquitectes i altres  professionals vinculats al Disseny Industrial, aprendran i compartiran el seu saber amb la finalitat última d’expandir, difondre el coneixement sobre aquesta àrea i millorar la societat que ens envolta.

L'essència del disseny

Quina és l’essència del disseny? Existeix aquesta essència? La # 7SCD està centrada en l’Essència del Disseny, els propis inicis del Disseny Industrial com a disciplina autònoma.
La Bauhaus va ser la primera institució a plantejar-se l’existència particular i característica del disseny industrial de forma implícita. Cent anys més tard, aquesta pregunta segueix sense respondre i segueix sent objecte de debat. Es tracta, doncs, d’una qüestió de visibilitat, en la qual a poc a poc el disseny està guanyant en autonomia i prenent consciència.
Volem llançar una pregunta, apel·lar a la subjectivitat de cada un i a la seva interpretació personal de quin és l’essència del disseny, per omplir els buits que ens envolten.
Un camí iniciat en la Bauhaus, i que seguim encara recorrent.

100 anys de Bauhaus 1919-2019

La Bauhaus va néixer a Weimar l’any 1919 amb el nom de “Staatliches Bauhaus in Weimar” i va ser dirigida per l’arquitecte alemany Walter Gropius fins al 1928. Es tractava de l’escola estatal d’art i pretenia integrar la pràctica dels vells oficis (pintura, escultura, fusteria…) amb la vessant més teòrica de l’art, que en aquella època es centrava en el caràcter social de la professió. Ho va ser des del 1918 fins el 1933, un període de convulsions polítiques que va acabar amb l’arribada de Hitler al poder.

Walter Gropius (1883-1969) – Arquitecte berlinès, va ser l’impulsor i l’ànima d’un nou tipus d’ensenyament que pretenia ajuntar artistes i artesans per aixecar junts la construcció del futur. El 21 de març de 1919 Gropius inaugurava l’escola amb 150 alumnes, la meitat dels quals eres dones. En el manifest fundacional declarava que la meta final de tota activitat artística és la construcció. L’escola tenia tallers de ceràmica, taller tèxtil, del metall, de mobles, de pintura en vidre i pintura mural, d’escultura i talla, d’enquadernació i d’impremta.

Les seves classes eren impartides per artesans i artistes. En aquesta primera etapa va tenir professors cèlebres com Klee (1920), que va impartir classes de disseny juntament amb Kandinsky (1922).

Herbert Bayer va ser primer alumne i més tard part del professorat. Va ser qui va idear una nova tipografia, tota escrita en minúscula, que seria utilitzada per a totes les publicacions de la Bauhaus i que rep el nom de Architype Bayer. És de formes simples i netes, i construïda de manera racional. Podríem dir que a la Bauhaus es va idear el disseny gràfic tal com l’entenem avui dia.

El 1928 Gropius va dimitir per les constants pressions polítiques a què era sotmès; el va succeir durant un parell d’anys Hannes Meyer fins a 1930, i va recollir el testimoni el consagrat arquitecte Mies Van der Rohe, fins a 1933. En aquest mateix any van haver de tornar a canviar de seu, ja que els nazis tanquen l’escola.

Mies van der Rohe era ja un famós arquitecte quan va arribar a Bahaus; va dirigir l’escola des d’una postura més autoritària per aplacar els ànims dels estudiants, que veien en ell a un arquitecte per als rics que deixava enrere els interessos de la classe treballadora. Mies va prohibir qualsevol manifestació política, amb l’esperança de conservar l’escola, i va fer els cursos més teòrics i fusionar diferents tallers creant un específic de “disseny d’interiors”. Però els nazis seguien entestats a tancar l’escola perquè contaminava les tradicions alemanyes amb el seu cosmopolita instrucció portada de països com els Estats Units, Holanda o França. El 1933 es va tancar definitivament i molts dels seus professors van emigrar als Estats Units, on es va crear la nova Bauhaus.

La Bauhaus i les seves seus a Weimar i Dessau van ser declarades patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1996.

Els principals fonaments d’aquest estil, els quals podem veure reflectit en tot els productes creats per dissenyadors d’aquesta escola, són:

  1. El trencament amb tot allò tradicional i amb estils preestablerts.
  2. El predomini de la funció sobre la forma.
  3. La interrelació entre, per una banda, l’arquitectura i el disseny, i, per altre banda, les ciències aplicades.
  4. L’adequació de l’habitatge i el mobiliari a els recursos i necessitas humanes.



Digues hola: