<- Articles

Disseny de prototips: què és i com dissenyar un bon prototip

El disseny de prototips consisteix a decidir, abans de construir res, què ha de demostrar un prototip, amb quina fidelitat, amb quins materials i processos es farà i com es posarà a prova. No és dibuixar una versió primerenca del producte, sinó dissenyar una eina que respongui una pregunta concreta: si s’entén, si funciona, si agrada o si es pot fabricar. En aquesta guia repassem cadascuna d’aquestes decisions, amb exemples de productes físics i consells pràctics.

Diseño de prototipos. Disseny de Prototips

Què és el disseny de prototips?

Un prototip d’un producte és una versió preliminar que serveix per comprovar una idea abans de fabricar-la en sèrie. Dissenyar-lo forma part del disseny de producte, però amb una altra lògica: el producte es dissenya per a l’usuari i per a la fàbrica; el prototip, per respondre una pregunta amb el mínim cost.

Per això pot fer trampa en tot el que no forma part de la pregunta: per provar com s’agafa una eina elèctrica calen la forma i el pes, no el motor. El pas a pas per construir-lo és a la nostra guia de creació de prototips.

El disseny d’un prototip comença per l’usuari

El cor del disseny d’un prototip és l’empatia: entendre qui farà servir el producte, on i amb quines dificultats. D’aquí surt la pregunta que el prototip ha de respondre, i aquesta pregunta defineix la resta: quines peces calen, amb quina fidelitat i com es provaran.

Una bona pregunta és concreta i comprovable. «Es pot accionar amb guants?» demana un prototip de dispositiu mèdic amb els polsadors i les forces reals, encara que no porti electrònica. Si costa formular-la, sol faltar definir el concepte de producte.

Què cal simular i què ha de ser real

És la decisió central del disseny de prototips: quines parts se simulen i quines han de ser reals. Sovint convé separar un prototip looks-like, que s’assembla al producte, d’un altre works-like, que funciona com ell: així avancen en paral·lel i cadascun és més barat de canviar.

  • Ergonomia d’una eina: forma i pes reals, amb llast on anirà la bateria.
  • Interfície d’un electrodomèstic: polsadors i pantalla que responguin com els definitius, moguts per una placa de desenvolupament.
  • Frontissa o mecanisme: geometria i material reals a la zona que treballa; la resta, impresa en brut.
  • Fotos o fires: aspecte impecable, encara que per dins no funcioni.

La classificació completa és a la nostra guia de tipus de prototips.

Dissenya el prototip pensant en com es fabricarà

Un bon disseny de prototips pensa també en com es construirà cada peça i en quantes vegades caldrà obrir-la i canviar-la:

  • Respecta les regles de cada tècnica: en impressió 3D compten els gruixos, els voladissos i l’orientació de la peça; en mecanitzat, les cantonades interiors necessiten un radi, perquè la fresa és cilíndrica.
  • Dissenya per obrir i tancar: cargols i femelles encastades millor que clips o adhesiu.
  • Deixa accés a l’electrònica: connectors, port de programació i punts de mesura.
  • Separa el que canviaràs: si proves tres empunyadures, que siguin peces intercanviables, no tres carcasses.
  • Pensa en la sèrie quan toqui: si el prototip ha de validar la fabricació, dissenya’l amb angles de desemmotllament i gruixos uniformes.

Quina tècnica convé en cada cas ho expliquem a la guia de fabricació de prototips.

Materials i acabats: quan importen

Els materials i els acabats importen quan formen part de la pregunta. Per provar la mida o el muntatge n’hi ha prou amb una peça impresa en brut; per valorar el tacte, el pes o el comportament mecànic, no:

  • Percepció: el color, el material i l’acabat (CMF) es jutgen malament en una pantalla. Una peça impresa, pintada i texturada s’acosta molt a una de sèrie.
  • Mecànica: clips, frontisses flexibles o rosques demanen un material semblant al definitiu, perquè una peça impresa no es comporta com una d’injectada.

I a l’inrevés: demanar acabats de presentació a un prototip que només ha de funcionar encareix cada iteració.

Planifica la prova: què mesurar i amb qui

Un prototip es dissenya pensant en la prova que l’espera. Abans de construir-lo, escriu què mesuraràs, quin resultat donaràs per bo i què decidiràs amb cada resultat. Si cap decisió no depèn de la prova, aquest prototip sobra.

  • Amb qui: usuaris del perfil del producte, en el seu context real (un taller, una cuina, un hospital), no l’equip que l’ha dissenyat.
  • Com: observa sense explicar i registra el que passa amb notes, fotos o vídeo.
  • Quantes unitats: més d’una si la prova és destructiva o la fan diverses persones alhora.

Quines proves toquen en cada fase, de l’usuari al laboratori, ho expliquem a la guia d’elaboració de prototips.

Sostenibilitat en el disseny de prototips

Prototipar consumeix material, energia i hores de màquina. Algunes decisions de disseny en redueixen l’impacte sense perdre informació:

  • Reutilitza l’electrònica, la cargoleria i tot el que no canvia entre versions.
  • Imprimeix només el necessari: per provar un encaix n’hi ha prou amb la zona de l’encaix.
  • Fes servir prototips virtuals quan n’hi ha prou: les interferències i els muntatges es comproven en el model 3D.
  • Prova el desmuntatge: així sabràs si el producte es podrà reparar i separar per materials.

Tecnologies que estan canviant el disseny de prototips

Durant dècades, els prototips es feien a mà, amb fusta, argila o escuma, i cada canvi era lent i car. El disseny assistit per ordinador i la fabricació digital van escurçar aquest cicle. Avui, tres tecnologies amplien el que es pot provar abans de fabricar:

  • Impressió 3D en més materials: elastòmers, plàstics tècnics, metall o diversos colors en una mateixa peça. Quan es fa servir per produir peces finals en tirades curtes, es parla de rapid manufacturing.
  • Simulació: les anàlisis d’esforços, de temperatura o de flux anticipen problemes, tot i que cal validar-les amb proves físiques.
  • Realitat virtual i augmentada: mostren el producte a escala real i en el seu entorn abans de construir-lo, una cosa molt útil en equips grans, tot i que no transmeten el tacte ni el pes.

Consells per dissenyar millors prototips

  • Una pregunta per prototip, escrita abans d’obrir el CAD.
  • Alta fidelitat només on hi ha la pregunta; en la resta, la màxima senzillesa.
  • Del més barat al més car: cartró i escuma abans que peces acabades.
  • Marca cada peça amb la seva versió per saber sempre què estàs provant.
  • Dissenya amb enginyeria i taller des del primer esbós.

Si no tens taller propi, t’ajudarà saber on fer un prototip.

Com dissenyem prototips a Stimulo

A Stimulo fem prototips de tota mena, de la maqueta a la presèrie, amb taller propi d’impressió 3D. Dissenyadors, enginyers i tècnics de prototipatge treballem al mateix equip i amb el mateix procés, així que cada decisió es valida alhora des del punt de vista tècnic, visual i de mercat.

En el nostre mètode, la fase de concepte acaba amb un prototip estètic i funcional d’alta resolució que els usuaris poden avaluar abans de les inversions grans. També t’ajudem a decidir l’acabat que necessites: una unitat de demostració no és un lot per vendre, que ja ha de complir la normativa.

Als nostres projectes pots veure casos reals, i als nostres serveis, tot el que fem. Si tens una idea o un primer prototip, explica’ns-ho: amb dos paràgrafs en tenim prou per a una primera reunió sense compromís.

Preguntes freqüents

Què és el disseny de prototips?

És decidir, abans de construir un prototip, què ha de demostrar, amb quina fidelitat, materials i processos es farà i com es provarà.

Un prototip necessita els materials definitius?

Només si la pregunta en depèn: el tacte, el pes, la qualitat percebuda o el comportament mecànic. Per provar la mida o el muntatge, sol ser suficient una peça impresa en brut.

Quan n’hi ha prou amb un prototip virtual?

Quan la pregunta es pot respondre a l’ordinador, com les interferències o els muntatges. L’ergonomia, el tacte i la qualitat percebuda demanen un prototip físic.

Punts clau

  • El disseny de prototips decideix què ha de demostrar un prototip i com es provarà.
  • Tot comença per l’usuari i per una pregunta concreta.
  • Fes real només el que forma part de la pregunta i simula la resta.
  • Dissenya per al procés i per iterar: unions desmuntables, accessos i peces intercanviables.
  • Reutilitzar, imprimir només el necessari i prototipar en virtual quan n’hi ha prou redueix el cost i l’impacte.