Disseny de prototips: què és i com dissenyar un bon prototip
El disseny de prototips consisteix a decidir, abans de construir res, què ha de demostrar un prototip, amb quina fidelitat, amb quins materials i processos es farà i com es posarà a prova. No és dibuixar una versió primerenca del producte, sinó dissenyar una eina que respongui una pregunta concreta: si s’entén, si funciona, si agrada o si es pot fabricar. En aquesta guia repassem cadascuna d’aquestes decisions, amb exemples de productes físics i consells pràctics.

Què és el disseny de prototips?
Un prototip d’un producte és una versió preliminar que serveix per comprovar una idea abans de fabricar-la en sèrie. Dissenyar-lo forma part del disseny de producte, però amb una altra lògica: el producte es dissenya per a l’usuari i per a la fàbrica; el prototip, per respondre una pregunta amb el mínim cost.
Per això pot fer trampa en tot el que no forma part de la pregunta: per provar com s’agafa una eina elèctrica calen la forma i el pes, no el motor. El pas a pas per construir-lo és a la nostra guia de creació de prototips.
El disseny d’un prototip comença per l’usuari
El cor del disseny d’un prototip és l’empatia: entendre qui farà servir el producte, on i amb quines dificultats. D’aquí surt la pregunta que el prototip ha de respondre, i aquesta pregunta defineix la resta: quines peces calen, amb quina fidelitat i com es provaran.
Una bona pregunta és concreta i comprovable. «Es pot accionar amb guants?» demana un prototip de dispositiu mèdic amb els polsadors i les forces reals, encara que no porti electrònica. Si costa formular-la, sol faltar definir el concepte de producte.
Què cal simular i què ha de ser real
És la decisió central del disseny de prototips: quines parts se simulen i quines han de ser reals. Sovint convé separar un prototip looks-like, que s’assembla al producte, d’un altre works-like, que funciona com ell: així avancen en paral·lel i cadascun és més barat de canviar.
- Ergonomia d’una eina: forma i pes reals, amb llast on anirà la bateria.
- Interfície d’un electrodomèstic: polsadors i pantalla que responguin com els definitius, moguts per una placa de desenvolupament.
- Frontissa o mecanisme: geometria i material reals a la zona que treballa; la resta, impresa en brut.
- Fotos o fires: aspecte impecable, encara que per dins no funcioni.
La classificació completa és a la nostra guia de tipus de prototips.
Dissenya el prototip pensant en com es fabricarà
Un bon disseny de prototips pensa també en com es construirà cada peça i en quantes vegades caldrà obrir-la i canviar-la:
- Respecta les regles de cada tècnica: en impressió 3D compten els gruixos, els voladissos i l’orientació de la peça; en mecanitzat, les cantonades interiors necessiten un radi, perquè la fresa és cilíndrica.
- Dissenya per obrir i tancar: cargols i femelles encastades millor que clips o adhesiu.
- Deixa accés a l’electrònica: connectors, port de programació i punts de mesura.
- Separa el que canviaràs: si proves tres empunyadures, que siguin peces intercanviables, no tres carcasses.
- Pensa en la sèrie quan toqui: si el prototip ha de validar la fabricació, dissenya’l amb angles de desemmotllament i gruixos uniformes.
Quina tècnica convé en cada cas ho expliquem a la guia de fabricació de prototips.
Materials i acabats: quan importen
Els materials i els acabats importen quan formen part de la pregunta. Per provar la mida o el muntatge n’hi ha prou amb una peça impresa en brut; per valorar el tacte, el pes o el comportament mecànic, no:
- Percepció: el color, el material i l’acabat (CMF) es jutgen malament en una pantalla. Una peça impresa, pintada i texturada s’acosta molt a una de sèrie.
- Mecànica: clips, frontisses flexibles o rosques demanen un material semblant al definitiu, perquè una peça impresa no es comporta com una d’injectada.
I a l’inrevés: demanar acabats de presentació a un prototip que només ha de funcionar encareix cada iteració.
Planifica la prova: què mesurar i amb qui
Un prototip es dissenya pensant en la prova que l’espera. Abans de construir-lo, escriu què mesuraràs, quin resultat donaràs per bo i què decidiràs amb cada resultat. Si cap decisió no depèn de la prova, aquest prototip sobra.
- Amb qui: usuaris del perfil del producte, en el seu context real (un taller, una cuina, un hospital), no l’equip que l’ha dissenyat.
- Com: observa sense explicar i registra el que passa amb notes, fotos o vídeo.
- Quantes unitats: més d’una si la prova és destructiva o la fan diverses persones alhora.
Quines proves toquen en cada fase, de l’usuari al laboratori, ho expliquem a la guia d’elaboració de prototips.
Sostenibilitat en el disseny de prototips
Prototipar consumeix material, energia i hores de màquina. Algunes decisions de disseny en redueixen l’impacte sense perdre informació:
- Reutilitza l’electrònica, la cargoleria i tot el que no canvia entre versions.
- Imprimeix només el necessari: per provar un encaix n’hi ha prou amb la zona de l’encaix.
- Fes servir prototips virtuals quan n’hi ha prou: les interferències i els muntatges es comproven en el model 3D.
- Prova el desmuntatge: així sabràs si el producte es podrà reparar i separar per materials.
Tecnologies que estan canviant el disseny de prototips
Durant dècades, els prototips es feien a mà, amb fusta, argila o escuma, i cada canvi era lent i car. El disseny assistit per ordinador i la fabricació digital van escurçar aquest cicle. Avui, tres tecnologies amplien el que es pot provar abans de fabricar:
- Impressió 3D en més materials: elastòmers, plàstics tècnics, metall o diversos colors en una mateixa peça. Quan es fa servir per produir peces finals en tirades curtes, es parla de rapid manufacturing.
- Simulació: les anàlisis d’esforços, de temperatura o de flux anticipen problemes, tot i que cal validar-les amb proves físiques.
- Realitat virtual i augmentada: mostren el producte a escala real i en el seu entorn abans de construir-lo, una cosa molt útil en equips grans, tot i que no transmeten el tacte ni el pes.
Consells per dissenyar millors prototips
- Una pregunta per prototip, escrita abans d’obrir el CAD.
- Alta fidelitat només on hi ha la pregunta; en la resta, la màxima senzillesa.
- Del més barat al més car: cartró i escuma abans que peces acabades.
- Marca cada peça amb la seva versió per saber sempre què estàs provant.
- Dissenya amb enginyeria i taller des del primer esbós.
Si no tens taller propi, t’ajudarà saber on fer un prototip.
Com dissenyem prototips a Stimulo
A Stimulo fem prototips de tota mena, de la maqueta a la presèrie, amb taller propi d’impressió 3D. Dissenyadors, enginyers i tècnics de prototipatge treballem al mateix equip i amb el mateix procés, així que cada decisió es valida alhora des del punt de vista tècnic, visual i de mercat.
En el nostre mètode, la fase de concepte acaba amb un prototip estètic i funcional d’alta resolució que els usuaris poden avaluar abans de les inversions grans. També t’ajudem a decidir l’acabat que necessites: una unitat de demostració no és un lot per vendre, que ja ha de complir la normativa.
Als nostres projectes pots veure casos reals, i als nostres serveis, tot el que fem. Si tens una idea o un primer prototip, explica’ns-ho: amb dos paràgrafs en tenim prou per a una primera reunió sense compromís.
Preguntes freqüents
Què és el disseny de prototips?
És decidir, abans de construir un prototip, què ha de demostrar, amb quina fidelitat, materials i processos es farà i com es provarà.
Un prototip necessita els materials definitius?
Només si la pregunta en depèn: el tacte, el pes, la qualitat percebuda o el comportament mecànic. Per provar la mida o el muntatge, sol ser suficient una peça impresa en brut.
Quan n’hi ha prou amb un prototip virtual?
Quan la pregunta es pot respondre a l’ordinador, com les interferències o els muntatges. L’ergonomia, el tacte i la qualitat percebuda demanen un prototip físic.
Punts clau
- El disseny de prototips decideix què ha de demostrar un prototip i com es provarà.
- Tot comença per l’usuari i per una pregunta concreta.
- Fes real només el que forma part de la pregunta i simula la resta.
- Dissenya per al procés i per iterar: unions desmuntables, accessos i peces intercanviables.
- Reutilitzar, imprimir només el necessari i prototipar en virtual quan n’hi ha prou redueix el cost i l’impacte.